Una estona de CEL amb Carme Rubio #espaimares

Una estona de CEL amb Alenda Clua #espaimares

Una estona de CEL amb Laia Nebot - Enrevista #espaimares

Una estona de CEL amb Elisabet Blanco - Entrevista #espaimares

A mig camí. El solstici d'estiu

Ja han passat sis mesos i la nostra agenda ja està mig plena, però també mig buida. Notes, clips, papers i colors que sobresurten pels costats. La butxaca interna de la meva agenda la tinc plena de petits records i el marcador de pàgines està al voltant del 20 de juny marcant el solstici d'estiu. 

Això em recorda que arriba el moment de fer una pausa i reflexionar, avaluar per veure on volem anar, per expressar els nostres desitjos, per assimilar els nostres aprenentatges i de recordar quins eren els nostres propòsits i compromisos d'any nou. (si vols saber quins eren els meus pots llegir-ho aquí.)

En l'article d'avui et vull apropar una pauta que ens facilita Sophia Style que et servirà per saber en quin punt et trobes i et permetrà col·locar-te de nou en el camí si sents que el trepidant ritme de vida t'ha allunyat d'algun o de molts dels assoliments que et vas proposar a principis d'any.

Et proposo seguir aquesta pauta algun moment d'aquest cap de setmana amb l'ajuda de la força d'expansió que arriba aquest solstici d'estiu:

- Comença amb uns lleugers estiraments o un passeig per la naturalesa per relaxar i nodrir el cos físic (fes-te conscient de qualsevol tipus de tensió i intenta suavitzar-la).

- Busca un lloc tranquil per asseure't traslladant els teus sentits cap al teu cos i fes unes respiracions profundes per calmar la ment i harmonitzar les teves emocions. 

- Mentre notes com a poc a poc el teu cos està més còmode i la ment calmada, enfoca l'atenció a l'àrea del teu pit dedicant unes respiracions més a suavitzar l'àrea del cor i pulmons generant un espai de confiança.

- A continuació comença a llegir les preguntes i et deixa't fluir per tot allò que t'arribi:

Quins han estat els meus èxits i sorpreses en aquest hivern / primavera? 

Pren-te una pausa per adonar-te del que has compartit de tu amb el món en els últims sis mesos. Celebra els teus esforços i èxits. 

Què t'ha sorprès? 

Què vols agrair? 

Què vull deixar anar, abans de passar l'estiu / hivern?

No cal que carreguis amb excés d'equipatge (patrons, hàbits, situacions, relacions), cap a aquesta nova estació. Pren-te una pausa per deixar anar tot el que no necessites emocionalment, físicament i mentalment. 

Deix anar amb amor el que ja no et serveix. 

Quina saviesa vull ancorar en mi? 

Cada estació, amb la seva energia, qualitats i experiències diferents, porta els seus aprenentatges. 

Pren-te una pausa per reconèixer les perles de saviesa que has trobat en aquesta estació, i emportar-te-les amb cap a la següent estació per no haver de tornar a aprendre. 

Què has après de les situacions que has viscut? 

Quins aprenentatges t'han fet créixer com a persona i et fa sentir orgullós/a?

A què m'obro per a aquesta nova estació? 

Els solsticis són un moment perfecte per fer una pausa i escoltar el que està per arribar. Obre't a rebre coses noves i a plantar les llavors simbòliques del que vols gestar i que floreixi en el seu temps. 

Què vols oferir de tu al món en els tres mesos que vénen? 

Totes aquestes reflexions són vitals per assolir els teus somnis, desitjos, propòsits i les respostes et donen una informació molt important del que pots i vols fer per assolir els teus propòsits. 

Et desitjo una "aventura" plena de satisfaccions, alegries i per què no? fracassos superats.
Estic convençuda que si estàs llegint aquest article ja has començat el camí al que jo anomeno llibertat, la llibertat de viure la vida que vols per a tu i decidir quin és el camí que vols recórrer.

Feliç solstici d'estiu!

"Si penses que l'aventura és perillosa, prova la rutina, és mortal" Paulo Coelho

Una estona de CEL amb Meritxell LLorens - Entrevista #espaimares

Una estona de CEL amb Cris Vidales - Entrevista #espaimares

Em fa il·lusió obrir aquesta nova etapa apropant-vos la història d'una persona molt especial per mi:

La Cristina Vidales.

Ella es va creuar al meu camí l'any 2013 i des del primer instant que vam parlar, es va crear una gran connexió entre nosaltres que a avui dia encara segueix creixent.

Passar una estona amb la Cris és com arribar de fer esport, obrir la nevera i beure't mitja ampolla d'aigua fresca; sempre et ve de gust i mai en tindries prou.

Riallera, enèrgica, amb ganes de vida, transparent, noble, i amb un cor on hi té cabuda tothom.

Aquesta és ella.

Ella va ser la primera persona que vaig sentir que em parlava de la maternitat des del fons del seu cor, obrint-se a explicar les coses bones i les no tan bones sense cap mena de por ni prejudicis.

Ella és amb qui he compartit molts moments de la meva maternitat i amb qui he rigut sense parar compartint confidències que creia que mai podria compartir.

Ella ha sigut qui m'ha inspirat a crear aquest espai; un espai ple d'històries de mares reals i humanes, que passen moments molt bons i d'altres no tan bons amb l'arribada els seus fills a les seves vides.

Espero que us agradi l'entrevista que amb tant d'amor i tendresa ella ha permès que us la pugui apropar.

Un petó molt especial per tu Cris.