El cel s'ha emportat al meu àngel

Avui fa una setmana que et vam acomiadar.

Ahir al matí vaig apropar-me a aquell raconet de la platja de Cambrils que tant t'agradava. 

Vaig respirar a fons deixant que els meus pulmons es carreguessin d'aire pur, em vaig descalçar per sentir la fermesa de l'arena humida i vaig observar l'infinit mentre les meves llàgrimes quedaven difuminades entre les onades que s'apropaven a les roques on jo estava asseguda.

Encara és massa aviat per dir-te que entenc que allí on estiguis segur que estàs bé i feliç. 

Cada nit m'adormo pensant que l'endemà obriré els ulls, entraré per la porta de casa vostra, i et trobaré amb la Nuki als teus peus esperant una d'aquelles abraçades que tant t'agraden mentre et faig pessigolles i t'aguantes el riure per sota el nas fent veure que no en tens. 

Però no és així.

Quan em llevo al matí, m'apropo a aquella foto que un dia la mama et va fer mentre miraves a l'horitzó des del tren, i és aquí quan m'adono que ja no hi ets, que probablement estàs entre aquell horitzó de la foto i el cel, sentint com la brisa t'acarona, gaudint de la sensació de llibertat que tants cops havies descrit, mentre somrius i gaudeixes del nou camí que has decidit agafar.

Tothom em diu que he de ser forta, que miri endavant, i que el temps m'ajudarà. 

Però el que potser no saben és que qui em donava la força per lluitar cada dia amb el seu exemple eres tu; qui m'empenyia a ser valenta, a creure en els somnis, m'ensenyava a aixecar-me quan queia, i m'inspirava a seguir endavant. 

Però has decidit marxar ara, quan has vist que començava a plantar les llavors del meu futur.

Tot és massa recent per entendre perquè ho has fet d'aquesta manera tan ràpida. 

Espero que el temps em pugui donar resposta a moltes de les preguntes que em passen ara mateix pel cap.

Mentre l'Ènia anava creixent dins meu i aquest blog s'estava engendrant, vam compartir llargues estones junts. Ara puc entendre perquè la vida em va donar l'oportunitat de viure durant aquells 8 mesos tantes coses boniques al teu costat. M'estava preparant per a un futur pròxim.

Recordo aquella tarda a la terrassa de casa mentre ens bevíem l'orxata ben fresca com a tu t'agradava, i et vaig dir:

"Papa, em costa trobar un nom que la gent pugui entendre el que les teràpies suposen per mi."

I tu em vas respondre:

 "El que per tu signifiqui felicitat, potser és el més adequat."

I en aquell precís instant, l'espurna d'Estones de CEL va començar a brillar.

Junts vam encendre aquesta espurna i junts la seguirem mantenint encesa, donats de la mà, tu des de dalt i jo des d'aquí baix.

Al llarg de la teva vida has tingut grans àngels que t'han acompanyat. 

Sé que des de allà a on estiguis t'agradaria que els doni les gràcies en nom teu, perquè no has tingut temps de fer-ho:

Un dels primers àngels que el cel et va enviar:el teu nebot Ernest. Aquella sortida a la muntanya va unir els vostres cors per sempre. 

Un àngel que va aparèixer ben aviat al teu camí: el Jaume Bonet. 

L'amic que mai t'ha fallat, que sempre ha estat al teu costat i t'ha donat la mà quan més ho has necessitat. Com tu sempre deies: "el meu amic de veritat".

El teu company d'aventures dalt de les dues rodes: el Just Carmona. Junts vàreu recórrer món damunt les vostres bicis, mentre us sentíeu lliures. Això et feia feliç.

Dos àngels que va decidir agafar un tren abans que el teu i vas plorar molt la seva marxa:

 El Francesc Català. El teu segon germà, el teu mentor, el teu estimat amic de trapelleries.

El Jordi Borràs. Una de les poques persones que he conegut que aconseguien fer-te riure com ningú.

 (Estic segura que a hores d'ara ja deus estar amb ells dos, i això em serena). 

Una angeleta dolça: l'Eva Jardí. El seu somriure, el gran cor i la seva transparència van fer que en el poc temps que va estar a la teva vida te l'estimessis com una filla.

La Mireia Feliu. La seva calma i bon saber fer, et van donar la pau que necessitaves en els moments més difícils.

I per últim: el Javier Muñoz. Et va agafar ben fort de la mà en el primer moment que et va conèixer i no et va deixar fins a l'últim moment. 

Gràcies a tots per formar part del seu camí d'una manera tan especial per a ell.

Sempre m'has dit que sóc un esperit lliure, i que a cops això a algunes persones els hi  pot costar d'entendre. 

Però jo sé que tu sempre m'has entès, perquè en el fons som iguals.

Has sigut el meu millor mestre.

Mentre espero que em vingui a buscar el tren que em porti fins on estàs tu ara, sempre ens quedarà la nostra cançó que ens pemetrà trobar-nos a mig camí.

Quan estigui arribant sé perfectament que m'esperaras amb aquell somriure que curarà tots els meus mals.

Fins sempre papa.

T'estimo,