Fora mascares

Feliç tarda de dilluns a tots!

Avui, després d'aquest intens cap de setmana amb els carrers plens de 

 gent emmascarada i persones transformades en això tan típic o en allò més impensat, és l'ocasió perfecta per apropar-vos una flor que a m'agrada molt treballar en teràpia:

L'Agrimony, coneguda també com la flor de la màscara.

M'agrada el paral·lelisme que existeix entre el patró d'Agrimony i el Carnestoltes. 
I us explicaré el perquè:
Aquests dies senyalats als nostres calendaris com a la "festa de la gresca" i que a priori tot està permès: les fantasies, els excessos, deixar-se anar, viure desenfadadament sense barreres morals, poder anar amb una màscara fent veure que un és el que no és… s'assimila molt al que pot estar vivint una persona quan es troba en estat agrimònic, que viu amagant els seus turments i preocupacions rere una màscara, mostrant sempre als demés un somriure i fent veure que tot va bé.
Podríem dir que viu en una "falsa alegria".

Pel que fa al Carnestoltes, un cop acabat, arriba l'hora de treure'ns la màscara i tornar a ser qui som sense necessitat d'amagar-nos darrere d'un personatge.
Però això sempre passa?
A mesura que et fas gran, t'adones que després d'aquesta festa, el retorn a la normalitat simplement és l’avís que les màscares visibles s’acaben, però les invisibles segueixen (tot i que intentem negar-nos-ho).

Us posaré un exemple de com me'n vaig adonar d'aquest fet:

Per la nostra boda, l'Albert i jo vam pensar a dedicar un vídeo als nostres pares parlant nosaltres. Quan va arribar el moment de veure el resultat del nostre treball, vaig percebre en mi una sensació estranya al adonarme que la veu que estava sentint enregistrada no era la veu que jo estava acostumada habitualment a sentir de mi mateixa. 
Heu viscut algun cop aquesta sensació? 
Si l'heu viscut, quina us ha agradat més? 
La real (la que queda enregistrada), o la que vosaltres us sentiu normalment?
Encuriosida per aquella sensació, vaig decidir prendre'm Agrimony durant un temps i deixar que flor m'apropés a les respostes que aquell petit GRAN detall havien generat un "click" dins meu, dies abans de la nostra boda.

Les respostes no es van fer esperar gaire i al cap de pocs dies de prendre'm l'essència, algunes pors van començar a ressonar en mi:

als canvis, 

a ser diferent,

  al que pensaran o deixaran de pensar, 

a fer o no poder fer això o allò,

a ser independent o dependent, 

al que diran o no diran, 

a no ser admirada, respectada o estimada...

Us sonen?

Arribat aquest punt, me'n vaig adonar que el més fàcil per ser acceptats pels altres és afegir màscares invisibles sobre nosaltres mateixos i crear un ser que no som però que suposem que s'acosta més al que els altres esperen de nosaltres.

I que passa quan arriba el dia en què ens mirem al mirall i gairebé ja no sabem qui som?
Doncs que tenim dues alternatives:

- Seguir vivint rere una mascara disfressant els nostres turments de somriures estàtics.

- O bé acceptar que som qui som i que el que els demés vulguin que siguem no és el nostre problema. 

Si decidim optar per arrencar la màscara que portem i mostrar-nos com som, és probable que si els que ens envolten encara decideixen seguir amb les seves màscares, no comprenguin la nostra actitud i arribin a desaparèixer del nostre costat.
Però no passa res.

Al arrencar-nos la mascara, automàticament entren noves persones que tenen la mateixa visió i manera de veure i viure la vida que la nostra.

I un cop arribes en aquest punt del camí, si mires enrere, t'adones d'una cosa molt especial:
La nostra actitud genera una energia que ens envolta, a la vegada que tots tenim un sisè sentit que ens permet percebre aquesta mateixa energia en els demés. Això és el que ens fa sentir còmodes o incòmodes amb algú d'immediat. Funciona a l'inrevés que els imants: atraiem el mateix que generem.
L'heu viscut mai aquesta sensació?
Us puc assegurar que és preciosa.

I així és com Agrimony em va acompanyar dolçament de la mà en un viatge on em va ensenyar i ajudar a desfer-me d'aquelles mascares invisibles que no em permetien mostrar-me al món tal com sóc.

Espero que el petit viatge d'avui a conèixer Agrimony, us hagi agradat.

Fins la propera estona de CEL a tothom!

Petons molt grans!