Una estona de CEL amb Meritxell LLorens - Entrevista #espaimares

La carrera professional va creuar els nostres camins durant uns anys.

Era una època on les llargues jornades maratonianes de feina, et fèien que arribar a casa amb la necessitat d'evadir la ment i desconnectar. 

Un dissabte qualsevol, em vaig disposar a anar a comprar un llibre, i curiosament mentre passejava per un carrer cèntric, l'aparador tot de groc d'una coneguda llibreria em va cridar l'atenció d'una manera especial, així que no m'ho vaig pensar i vaig decidir comprar el llibre que m'aproparia a descobrir a la meva primera groga de la vida: La Meritxell Llorens.

Heu llegit el llibre " El món groc" d'Albert Espinosa?

Pels que ja l'heu llegit sabreu de bon tros qui són els vostres GROCS a la vida oi?

Pels qui encara no l'heu llegit, l'Albert ens defineix als grocs en seu en el seu llibre com: 

"un nou esglaó de l'amistat, les persones que no són ni els amants ni els amics, aquella gent que es creua a la teva vida i que amb una sola conversa pot arribar a fer-la canviar"

" Un groc no necessita trucades, no necessita anys de xup - xup, no necessita que el veieu sovint..." 

Amb la Meri he compartit jornades de feina colze a colze, llargues converses intentant entendre molts perquès de les relacions humanes, confidències personals, mirades on no ha calgut dir res més..

La nostra porta del despatx sempre estava oberta per dedicar-nos aquells minuts de reflexió de com estaven anant les nostres coses.

Tot això m'ha portat a conèixer la Meri professional, treballadora i amant de la seva feina, i la Meri sensible, propera, reflexiva i molt connectada amb el seu interior.

Avui dia els nostres camins camins professionals ja no els compartim, però sento propera a la meva GROGA més que mai.

Meri, gràcies per confiar amb mi i per obrir-me el teu cor per aquesta entrevista.

Un petó immens per tu Meri.

Què és per tu ser mare?

Jo penso que entre mare i fill/a ens uneix un cordó umbilical invisible per a tota la vida. En totes les etapes... quan el nen és petit i necessita contínuament de l'atenció de la seva mare, quan es fa adolescent i necessita els seus consells i fins i tot quan el fill ja s'ha fet gran i venen els néts, les mames tornen a tenir un paper molt important, el d'àvies.

Jo crec que una mare sempre hi és quan la necessites. T'ajuda, t'ensenya i t'estima incondicionalment, sense demanar res a canvi. També és la que t'ha de dir que t'equivoques i acompanyar-te per si en la caiguda et fas mal.

Què t'ensenyen dia a dia l'Abril i el Nil?
Moltes coses...
Des de la seva arribada em va canviar l'ordre de prioritats i el que considero important i secundari en aquesta vida.
M'ensenyen a conèixer-me millor a mi mateixa i a voler ser millor com a mare i com a persona. A intentar fer les coses en consciència, fixant-me en les coses que faig, en les coses que dic i com ho faig i ho dic.
A no voler abarcar-ho tot. A ser menys exigent i més tolerant amb mi mateixa. Si un dia resulta que no puc fer el llit o endreçar la cuina, no passa res. Si tenia un compromís i he de dir que no puc tampoc passa res i etc etc de tantes coses a les que vols arribar i t'adones que no pots, i no per això ets pitjor mare o pitjor amiga o pitjor dona. "Superwoman" no existeix.
Et fan adonar que existeix una felicitat en MAJÚSCULES i que consisteix en petits detalls. Quan són tant petits tot és molt sincer, i quan et fan una abraçada, un petó, o et diuen un t'estimo sense demanar-ho, t'envaeix un sentiment que pot fer que un dia que ha estat dur acabi sent un dia molt bonic.
També neixen unes preocupacions que no tenia fins que ells van arribar. Penso que són molt afortunats per la vida que tenen, per la salut, pel lloc on han nascut i per tenir una família que se'ls estima molt, i habitualment, penso en com serà el seu futur i del que puc fer jo per la seva felicitat

Quins valors, creences i hàbits intentes aportar als teus fills?
L'amor, l'esforç per aconseguir les coses que desitgin a la vida, el respecte pels altres i per un mateix, la tolerància per la diferència i que sàpiguen valorar el que tenen, primant més la qualitat que la quantitat.

Com et vas preparar per a l'embaràs i durant l'embaràs?
Amb el primer embaràs quan arribava a casa podia descansar, el meu marit em feia massatges a les cames per activar la circulació i els moments que em sentia nerviosa feia uns minuts de meditació i anava a dormir amb la ment clara i relaxada. Això últim ho recomano especialment, va molt bé.
Ara bé, durant el segon embaràs ja no tenia el temps que tenia amb el primer per dedicar-me a mi i al bebè. A més els zels van aparèixer i la nena va començar a reclamar més atenció, llavors vaig sentir que el que havia de fer era dedicar-li més temps a ella, carregar-me de paciència i intentar respondre des de l'amor en lloc de des de la ràbia.

T'has ajudat d'alguna teràpia complementària en algun moment? Com ha sigut l'experiència?
Sí amb refexología podal i Flors de Bach. Personalment em va ajudar en prendre consciència i disfrutar més de l'embaràs. La meva terapeuta.

La teva "estona de CEL" de la setmana?
Quan l'Abril de forma espontània m'abraça i em diu que m'estima.
Quan abraço el Nil, se'm queda mirant i riu.
Quan juguem els 4 en família o fem alguna activitat junts.

Parla'm de la teva parella. Quin paper té en la criança?
Ell té un paper fonamental. Compartim de forma natural i a parts iguals la criança dels nens i entre els dos crec que aconseguim un bon equilibri.
Compartim la nostra visió de com volem educar-los i dels valors que els volem ensenyar.
I en algun moment que hem pensat diferent, hem estat capaços de dialogar i arribar a un consens sense sentir que algú està renunciant.

En quin moment vital et trobes? I Quines són les teves prioritats?
Em trobo en un moment en el qual gaudeixo del que faig tant a nivell personal i professional. La meva prioritat és la família però això no treu que busqui moments per mi sola o per passar-m'ho bé amb la parella i amics. Una de les coses que trobo més a faltar és fer més esport del que faig ara, però com deia al principi sóc conscient del temps que tinc per fer el que he de fer i de moment no m'exigeixo més. Sé que arribarà una etapa en la que em podré dedicar més temps a mi.

Cap a on encamines els teus passos?
Sóc una persona planificadora, em poso objectius i reptes a la vida i m'esforço per aconseguir-los.
Ara també crec saber cap a on han d'anar els meus passos, i tinc clar que els faré caminant al costat de la meva família.

Pregunta lliure per parlar-nos del que t'inspira, per alguna confessió o per algun missatge especial.
Els embarassos i els nens m'han despertat molt l'interès en tot el món handmande. M'agrada tot el món del Do It Yourself, i en especial la costura i el ganxet. 

De fet, en aquest sentit, tinc un petit projecte conjuntament amb la meva mare, que esperem que en poc temps vegi la llum. Ja us explicaré!

I ja que em permets enviar un missatge especial, els hi voldria fer arribar a la meva família, més enllà del meu marit i fills.
Els meus pares, sogres, germans i cunyats, que ens donen un cop de mà sempre que ho necessitem. Però sobretot a les àvies, que amb el seu suport tot es fa més fàcil.
A vegades no sabem si els agraïm prou tot el que fan, i volem que sàpiguen com ho valorem i quan n'estem d'agraïts. Són unes mares i unes àvies estupendes!

Ah i per acabar, una confessió... la Mariona és la millor terapeuta que he pogut tenir, de la forma més dolça que hi pugui haver, t'acompanya en el teu camí com un angelet que portes a la teva espatlla i al que li preguntes quan estàs perdut i no saps cap a on anar, llavors et xiuxiueja a l'orella i et diu el que necessites per veure-ho més clar i saber que has de fer.

Dono gràcies per haver-te conegut, ets el millor GROC que podia tenir.