Una extraescolar de tarda als nostres 13-14 anys va ser el que va fer que l'Eli i jo ens coneguéssim per primer cop. Puc tancar els ulls i recordar amb nitidesa la meva companya de tardes d'anglès a l'acadèmia: les seves ulleres verdes a joc d'aquella curta melena sempre tan ben pentinada. Una presumida nena a qui li encantava agafar la cadira que donava a la finestra que quan es fèia fosc es convertia en mirall.
Fins que no vaig començar a la Universitat no vaig tornar a coincidir amb ella. Va ser llavors, quan els nostres destins van fer que es convertís en el que avui dia és per mi: una de les meves incondicionals amigues en els bons moments i en els que no ho son tant.
L'Eli sempre hi és. Passen els dies, els mesos, els anys i ella continua allí disposada a escoltar-te i a donar-te la seva opinió de forma clara i objectiva. És d'aquelles persones que et fan sentir a gust i et permeten ser tu sense barreres ni prejudicis. Aquest aspecte a mesura que em faig gran pren més pes en les meves relacions personals, i això em fa sentir a gust i tranquil·la.
He conegut a l'innocent Eli de nena, a la valenta adolescent, i a la dolça i incondicional mare que viu enamorada del seu petit tresor, el seu fill Pablo.
Encara tinc gravada la imatge de quan vam entrar per la porta de l'hospital el passat 28 d'agost: la seva cara era llum, una llum que ha quedat en ella d'ençà que el Pablo va arribar a la seva vida.
Així que us deixo amb la seva seva particular i especial vivència de la maternitat.
Gràcies de cor per obrir-te a compartir al raconet de mares la teva experiència, AMIGA.
Un petó immens per tu Eli.
Que ha suposat per tu l’experiència de ser mare?
Ha suposat un canvi de 360 graus a la meva vida. Des de que va néixer el Pablo m’he anat adaptant a la nova vida, ara tinc al meu costat al meu petit que necessita de mi les 24 hores del dia, ell és el meu centre, el meu pilar, el que dóna sentit a tot el que faig. Ja enrere queda el no tenir hora d’arribada a casa després de la feina, les llargues migdiades, les jornades de compres, els sopars amb els amics, les escapades amb la parella, les llargues jornades de platja, el no perdre's cap capítol de les sèries de moda,...en fi tot allò que fas quan ningú depèn de tu. Ara ja no soc jo lo primer, ara és ell.
Fins que no vaig començar a la Universitat no vaig tornar a coincidir amb ella. Va ser llavors, quan els nostres destins van fer que es convertís en el que avui dia és per mi: una de les meves incondicionals amigues en els bons moments i en els que no ho son tant.
L'Eli sempre hi és. Passen els dies, els mesos, els anys i ella continua allí disposada a escoltar-te i a donar-te la seva opinió de forma clara i objectiva. És d'aquelles persones que et fan sentir a gust i et permeten ser tu sense barreres ni prejudicis. Aquest aspecte a mesura que em faig gran pren més pes en les meves relacions personals, i això em fa sentir a gust i tranquil·la.
He conegut a l'innocent Eli de nena, a la valenta adolescent, i a la dolça i incondicional mare que viu enamorada del seu petit tresor, el seu fill Pablo.
Encara tinc gravada la imatge de quan vam entrar per la porta de l'hospital el passat 28 d'agost: la seva cara era llum, una llum que ha quedat en ella d'ençà que el Pablo va arribar a la seva vida.
Així que us deixo amb la seva seva particular i especial vivència de la maternitat.
Gràcies de cor per obrir-te a compartir al raconet de mares la teva experiència, AMIGA.
Un petó immens per tu Eli.
Que ha suposat per tu l’experiència de ser mare?
Ha suposat un canvi de 360 graus a la meva vida. Des de que va néixer el Pablo m’he anat adaptant a la nova vida, ara tinc al meu costat al meu petit que necessita de mi les 24 hores del dia, ell és el meu centre, el meu pilar, el que dóna sentit a tot el que faig. Ja enrere queda el no tenir hora d’arribada a casa després de la feina, les llargues migdiades, les jornades de compres, els sopars amb els amics, les escapades amb la parella, les llargues jornades de platja, el no perdre's cap capítol de les sèries de moda,...en fi tot allò que fas quan ningú depèn de tu. Ara ja no soc jo lo primer, ara és ell.
Està clar que no tot s’ha perdut, però sí que s’ha reduït molt, però quan tinc l'oportunuitat de fer algiuna cosa, ho aprofito al màxim i ho disfruto molt més que abans, ja que abans era lo habitual i ara no.
Si tinc alguna cosa clara és que per a mi no es cap sacrifici, penso que tot a la vida té el seu moment, i el meu es aquest, ser mare per damunt de tot.
Què t'ha ensenyat i t’ensenya dia a dia el Pablo?
El Pablo m’ensenya a que la felicitat són els petits detalls: un somriure, una mirada, una abraçada, un petó, un dir “mama”. Que per molt preocupada o estressada que pugui estar, no hi ha res com un "mimito" del meu nen per adonar-me que no és tan greu i no hi ha res que no es pugui resoldre.
M’ha ensenyat a ser millor persona, a tenir més paciència, a treure una energaa del meu cos que no sabia que tenia, a canviar les prioritats de la meva vida, a valorar el que tinc, a tenir les coses més clares, a dormir menys, a aprofitar al màxim tots els minuts que té el dia i sobretot a estimar de forma incondicional. En definitiva, a ser més feliç.
Que ha sigut per tu el més difícil de la maternitat?
Tot i ser un gran canvi, m’he adaptat força bé a la meva nova vida.
Si tinc alguna cosa clara és que per a mi no es cap sacrifici, penso que tot a la vida té el seu moment, i el meu es aquest, ser mare per damunt de tot.
Què t'ha ensenyat i t’ensenya dia a dia el Pablo?
El Pablo m’ensenya a que la felicitat són els petits detalls: un somriure, una mirada, una abraçada, un petó, un dir “mama”. Que per molt preocupada o estressada que pugui estar, no hi ha res com un "mimito" del meu nen per adonar-me que no és tan greu i no hi ha res que no es pugui resoldre.
M’ha ensenyat a ser millor persona, a tenir més paciència, a treure una energaa del meu cos que no sabia que tenia, a canviar les prioritats de la meva vida, a valorar el que tinc, a tenir les coses més clares, a dormir menys, a aprofitar al màxim tots els minuts que té el dia i sobretot a estimar de forma incondicional. En definitiva, a ser més feliç.
Que ha sigut per tu el més difícil de la maternitat?
Tot i ser un gran canvi, m’he adaptat força bé a la meva nova vida.
Potser el que m’ha costat més ha sigut la falta de temps per mi. Ell i jo només ens separem quan jo vaig a treballar i la resta del temps el passem junts. No es cap sacrifici estar amb ell, m’encanta estar amb ell, però si que a vegades necessitaria un hores a la setmana per mi.
Com et vas preparar per a l’embaràs i durant l’embaràs?
Abans de l’embaràs la veritat es que no faig fer res d'especial, però un cop que vaig saber que estava embarassada vaig tenir molt clar que havia de deixar de fumar, i així ho vaig fer. La veritat es que no em va costar gens perquè li vaig agafar una mica de “mania" a l’olor. Durant l’embaràs em vaig prendre àcid fòlic i ferro (preescrit pel metge) ja que estava una mica fluixeta, menjava bé i dormia tot el que podia. Tot va ser més fàcil quan vaig agafar la baixa de la feina, ja que estava molt més tranquil·la i va ser quan vaig poder gaudir de l’embaràs, ja que el meu va ser molt bó.
T’has ajudat d’alguna teràpia complementària en algun moment? Com ha sigut l’experiència?
Quan en Pablo va tenir 9 mesos ens vam apuntar al curs de Massatge Infantil. A mi em feia il·usió fer-ho perquè era compartir junts una nova activitat, que ens serviria als dos, però també tenia una mica de por perquè el meu nen és molt actiu i no sabia si estaria receptiu. La veritat és que em vaig quedar sorpresa en algunes sessions de lo traquil que estava, no m’ho esperava, no semblava ell. A més també li ha servit per interactuar amb més nens, i a mi amb altres mamis. Sens dubte si tingués un altre fill repetiria.
Com et vas preparar per a l’embaràs i durant l’embaràs?
Abans de l’embaràs la veritat es que no faig fer res d'especial, però un cop que vaig saber que estava embarassada vaig tenir molt clar que havia de deixar de fumar, i així ho vaig fer. La veritat es que no em va costar gens perquè li vaig agafar una mica de “mania" a l’olor. Durant l’embaràs em vaig prendre àcid fòlic i ferro (preescrit pel metge) ja que estava una mica fluixeta, menjava bé i dormia tot el que podia. Tot va ser més fàcil quan vaig agafar la baixa de la feina, ja que estava molt més tranquil·la i va ser quan vaig poder gaudir de l’embaràs, ja que el meu va ser molt bó.
T’has ajudat d’alguna teràpia complementària en algun moment? Com ha sigut l’experiència?
Quan en Pablo va tenir 9 mesos ens vam apuntar al curs de Massatge Infantil. A mi em feia il·usió fer-ho perquè era compartir junts una nova activitat, que ens serviria als dos, però també tenia una mica de por perquè el meu nen és molt actiu i no sabia si estaria receptiu. La veritat és que em vaig quedar sorpresa en algunes sessions de lo traquil que estava, no m’ho esperava, no semblava ell. A més també li ha servit per interactuar amb més nens, i a mi amb altres mamis. Sens dubte si tingués un altre fill repetiria.
La teva “ estona de CEL” de la semana?
El millor és quan arriba el cap de setmana, l’hora de la migdiada i ens estirem els 3 damunt del llit, (sempre que el Pablo vol esclar), ja que a vegades no dormim sinó que juguem, cantem, riem, en definitiva, passem un bon moment en familia els tres.
Parla’m de la teva parella, quin paper té en la criança?
La meva parella treballa fora durant la setmana, així que participa menys del que voldria en l’educació del Pablo, però intenta aprofitar al màxim el temps quan està a casa.
El millor és quan arriba el cap de setmana, l’hora de la migdiada i ens estirem els 3 damunt del llit, (sempre que el Pablo vol esclar), ja que a vegades no dormim sinó que juguem, cantem, riem, en definitiva, passem un bon moment en familia els tres.
Parla’m de la teva parella, quin paper té en la criança?
La meva parella treballa fora durant la setmana, així que participa menys del que voldria en l’educació del Pablo, però intenta aprofitar al màxim el temps quan està a casa.
El Pablo te autèntica devoció pel seu pare, l’expressió de la seva cara és de felicitat plena quan estan junts, la veritat és que fan un gran equip.
En quin moment vital et trobes? I quines són les teves prioritats?
Estic en un moment bo de la meva vida, sé el que vull i té un nom: el Pablo. La prioritat és ell i la família que he format.
En quin moment vital et trobes? I quines són les teves prioritats?
Estic en un moment bo de la meva vida, sé el que vull i té un nom: el Pablo. La prioritat és ell i la família que he format.
I la conciliació? Explica’ns com ha sigut la tornada a la feina?
A la feina viag tornar quan el Pablo tenia set mesos, vaig allargar-ho el màxim que vaig poder. Encara recordo el primer dia quan el vaig deixar a casa de la iaia a Reus, era la primera vegada que em separava d’ell tantes hores, tenia remordiment de conciència de deixar-lo tantes hores, però no perque no estigués bé (tenia clar que estaria perfecte) sinó que em sentia jo malament amb mi mateixa. Però la veritat és que el Pablo m’ho va posar fàcil, ja que es un nen que no estranya i que no perd el somriure amb ningú.
Ara ens ajuda la família, però al setembre que tindrà 12 mesos començarà a l'escola bressol. M’imagino que aquell dia tornaré a sentir el mateix .
Pregunta lliure per alguna cosa que ens vulguis explicar, compartir o confessar:
L’assignatura pendent del Pablo i meva es arribar puntual als llocs. Des de que ens comencem a preparar fins que sortim de casa és etern. La veritat és que no sé com m’ho faig perè quan sortim junts es pràcticament impossible arribar a l’hora que hem quedat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada